Poema ÀLBUM DE FOTOS de Biosca

L’ÀLBUM DE FOTOS

Passejant per Biosca,

no hi havia res interessant,

fins que vaig trobar una flor,

que em va sorprendre a l’instant.

Pujant per la pujada de Pasterola,

em vaig trobar a la ‘’Finestra’’,

i li vaig dir : -hola

Ella encara somiava amb aquella orquestra

i no em va contestar.

Quan veig els prats,

em poso content,

perquè tot tan groc,

brilla com el sol.

Les flors són petites,

tenen molts colors,

i fan molt bones olors.

La granja esta plena

de vaques i porcs

però de cavalls

n’hi ha pocs.

L’arbre verd

tot replet de flors

quan passo pel carrer

dels pètals cauen les olors.

La bassa és gran

està plena de porqueria

si et tires et podriràs

si no et tires et tiraran.

Els esbarzers,

punxen i cada cop més.

Estan en llocs abandonats,

o bé en llocs,

que per ningú han sigut passats.

He escalat la muntanya,

com una cabra salvatge

i des de dalt he vist,

un impressionant paissatge.

L’aigua de la font,

no para de rajar

i ni tan sols es gastarà.

El pà és tan bo per menjar,

que quan el posin a l’aparador

tothom el voldrà.

La bandera de l’ajuntament tan alta.

La bandera catalana,

diu bon dia,

mirant els ocells,

al costat de la barana.

El bar,

té una baixada que és molt llarga,

i té una porta que cada dia alegre

diu hola.

El vitrall d’aquella petita església,

em va cridar l’atenció,

                       ( a Biosca),

 en aquella excursió.

Les campanes

tan contentes fan ding, dong..

Amb el seu color daurat,

ens quedem ben embovats.

La forma és curiosa,

fa un tipus de creu,

que quan t’hi fixes

es veu per tota arreu.

Jo fascinat des de casa,

sempre l’estic contemplant,

És la roca de Biosca,

amb  cara da granota.

què està al meu voltant.

Poetes de Biosca